corytos
corytos, a quiver
cōrȳtŏs or -tus (⏑⏑ Sid. Carm. 11, 56), i, m., = κωρυτός,
- a quiver, Verg. A. 10, 169 Serv.; Ov. Tr. 5, 7, 15; Sil. 7, 443; Stat. Th. 4, 269.—Poet.: velox corytus et arcus, Stat. Th. 7, 660.
cōrȳtos (-us), ī, m. (κωρυτός), carquois : Virg. En. 10, 169.
cōrȳtos (gōrȳ-, -tus) ī, m
- , γωρυτός, a quiver, V., O.