zinzio
zinzio u. zinzito, āre, Naturlaut der Drossel, Suet. fr. 161. p. 252, 2 Reiff. Anthol. Lat. 762, 13 (233, 13).
See: zinziare
zinzĭō ou zinzĭtō, āre, crier [en parl. de la grive] : Suet. Frg. 161 ; Anth. 762, 13.
zinzĭo: = zinzilulo.