αἰγιαλῖτις
del litoral, de la orilla del mar, de la costa
τρίγλη
ψῆφοι
ψάμμος
• del litoral fluvial
γῆ
τ(έλεσμα) αἰ(γιαλίτιδος) ἐμφ(όρου)
impuesto sobre la tierra costera productiva
αἰγιαλῖτις, ιδος (ἡ) [ᾰῑτ] fém. du préc. Anth. 7, 404 ; 10, 8 ; Str. 182.
αἰγιαλῖτις, ιδος, fem. zu αἰγιαλίτης, z.B. ἄμμος, θίς, Zon. 9 (VII.404); χηλή Arch. 17 (X.8).