ambago
ambāgo, ĭnis, f., = ambages: rerum. Manil. 4, 303; cf. Serv. ad Verg. A. 2, 297.
ambāgo, ginis, f. (amb u. ago), die Dunkelheit, Rätselhaftigkeit, rerum, Manil. 4, 304: verborum, Mamert. grat. act. 14, 7: pati ambaginem, Augustin. de dial. 9. p. 16, 12 Cr. Gramm. inc. de dub. nom. (V) 572, 5.
ambāgō, ĭnis, f. (amb et ago), ambiguïté, caractère énigmatique : Manil. 4, 304.