trucilo
trucilo, āre, Naturlaut der Drossel, Suet. fr. 161. p. 253, 1. Anthol. Lat. 762, 17 (233, 17).
See: trucilare
trŭcĭlō, āre, intr., crier [en parl. de la grive] : Suet. Frg. 161 ; Anth. 762, 17.
trŭcĭlo, as, āre, intr.: zirlare [AntLat].