adductor
adductor, ōris, m.,
- a procurer (cf. adduco, 1. 2. fin.), Petr. Afran. ap. Meyer, Anthol. II. p. 27.
adductor, ōris, m. (adduco) = προσαγωγεύς, der Zuführer, Iren. 1, 13, 6: dah. der Verkuppler, coniugis tuae, Anthol. Lat. 127, 2 R.
adductŏr, ōris, m. , qui amène : Iren. Hær. 1, 13, 6.