deifico
dĕĭ-fĭco, āre,
- v. a., to make one a god, to deify, Cassiod. Hist. Eccl. 7, 2 med.; August. Civ. D. 19, 23, 4.
deifico, āre (deus u. facio), vergöttern, Augustin. de civ. dei 19, 23, 4. Cassiod. hist. eccl. 7, 2. p. 281 (b) u. 282 (a) ed. Garet.
dĕĭfĭcō, āre (deus, facio), tr., déifier : Aug. Civ. 19, 23, 4 ; Rufin. Aqu. Orig. Lev. 3, 5.