About

Menu

beluinus

bēlŭīnus (bell-), a, um, adj. [belua],
  • brutal, bestial, animal (post-class.): voluptates, Gell. 19, 2, 2: fauces, Prud. Cath. 7, 114: pars corporis, Jul. Val. Rer. Gest. Alex. 3, 54.

Saved

Recent