About
Menu

Homerus

Homerus, Homer

Hŏmērus, i, m., = Ὅμηρος,
  • the Greek poet Homer, Cic. Tusc. 1, 1, 3; 1, 32, 79; id. Rep. 2, 10; id. Brut. 10, 40; id. Arch. 8, 19; id. de Or. 3, 34, 137; Vell. 1, 5, 2; Quint. 10, 1, 47 sq.; Hor. A. P. 359 al.—
  • II Derivv.
    • A Hŏmērĭcus, a, um, adj., = Ὁμηρικός, of or belonging to Homer, Homeric: versus, Cic. Div. 1, 25, 52; cf. dispositio, Quint. 5, 12, 14: facultas eloquendi, id. 10, 1, 81: more, id. 7, 10, 11: Ajax, Cic. Div. 2, 39, 82; cf. Agamemno, id. Tusc. 3, 26, 62: senex, i. e. Nestor, Plin. Ep. 4, 3, 3: oculi, i. e. blind, Tert. Pall. 2.—*
    • B Hŏmērĭă-cus, a, um, adj., the same: notae, Auct. Priap. 69.—*
    • C Hŏmērĭus, a, um, adj., the same: scyphi, quos Homerios a caelatura carminum Homeri vocabat, Suet. Ner. 47.—
    • D Hŏmērista, ae, m., = Ὁμηριστής, a Homeric rhapsodist, Petr. 29; Diom. p. 481 P.—*
    • E Hŏmērŏnĭdes, ae, m., an imitator of Homer, Plaut. Truc. 2, 6, 4 (485).

Saved

Recent