About

Menu

obigito

ob-ĭgĭto, āre, v. a. [ob-agito],
  • to disturb: obstant, obstringillant, obigitant, Enn. ap. Non. 147, 9 (Sat. v. 5 Vahl.); cf. Paul. ex Fest. p. 189 Müll.

Saved

Recent