About

Menu

infacundus

infacundus, not eloquent

in-fācundus, a, um, adj.,
  • ineloquent (not in Cic. or Caes.): vir acer, nec infacundus, Liv. 4, 49, 12; Suet. Claud. 40; Gell. 18, 3, 6.— Comp.: infacundior, Liv. 7, 4, 4.

Saved

Recent