inobsequentia
ĭn-obsĕquentĭa, ae, f.,
- disobedience, Jul. Valer. Res Gest. Alex. M. 2, 21 Mai.
inobsequentia, ae, f. (inobsequens), der Ungehorsam, Iul. Val. 2, 16 (2, 5).
ĭnobsĕquentĭa, æ, f. , désobéissance : J. Val. 2, 16.