About
Menu

veteres

1 vĕtĕrēs, (11) um, pl. m. de vetus, pris substt  : a) les anciens, gens dʼautrefois : Cic. Phil. 5, 47 ; de Or. 2, 218 ; b) anciens écrivains : Plin. 36, 59 ; Quint. 9, 3, 1.

Saved

Recent