About Report a problem

Menu

ἀμόθεν

ἀμόθεν, att. ἁμόθεν [ᾰ] adv. de quelque côté ; d’ord. ἁ. γε, Od. 1, 10 ; ἁ. γέ ποθεν, Plat. Gorg. 492d ; rar. ἁ. seul. Opp. C. 1, 401.
Étym. ἀμός, -θεν.

Saved

Recent