somnulentus
somnŭlentus (somnŏl-), a, um, adj. [somnus],
- full of sleep, i. e. sleepy, drowsy, dozy, somnolent (post-Aug.), Ap. Met. 1, 26, 17; 10, 26, 28.—Hence, adv.: somnŏlen-ter, sleepily, Hier. in Psa. 118; Sol. 20, 7.