ὀξύκερως
ὀξύκερως, with pointed horns
ὀξῠ-κερως, ωτος, ὁ, ἡ,
- with pointed horns, Opp. C. 2.445.
ὀξύ·κερως, ωτος (ὁ, ἡ) [ῠ] aux cornes pointues, Opp. C. 2, 445.
Étym. ὀ. κέρας.
ὀξύκερως, ωτος, = ὀξυκέρατος, Opp. Cyn. 2.445.