perdomitor
perdŏmĭtor, ōris, m. [perdomo],
- a tamer, subduer (eccl. Lat.): mortis, Prud. Cath. 4, 12.
perdomitor, ōris, m. (perdomo), der Bezähmer, Prud. cath. 4, 12.
~or, calcatorgewyldend
perdŏmĭtŏr, ōris, m. , vainqueur de : Prud. Cath. 4, 12.