κολασμός
κολασμός, punishment
κολ-ασμός, ὁ,
- = κόλασις, Plu. Alc. 13, al.
κολασμός, οῦ (ὁ)
1 c. le préc. Plut. Alc. 13, M. 450a ||
2 action de retenir, de modérer, Plut. M. 509d, etc.
κολασμός, ὁ, = κόλασις, Plut. Alcib. 13 u. öfter.
κολασμός, οῦ,
= κόλασις, Plut.