Ἴδηθεν
Ἴδηθεν [ῐ] de l’Ida, Il. 3, 276, etc. ; Q. Sm. 2, 489.
Étym. Ἴδη, -θεν.
Ἴδηθεν
(ῑ)
[-θεν 1.]
From Ida Il. 4.475, Il. 8.397, 438.
App. as genit.: Ἴδηθεν μεδέων Il. 3.276 = 320 = Il. 7.202 = Il. 24.308.
(ῑ)
[-θεν 1.]
From Ida Il. 4.475, Il. 8.397, 438.
App. as genit.: Ἴδηθεν μεδέων Il. 3.276 = 320 = Il. 7.202 = Il. 24.308.