idololatres
īdōlŏlatres, ae, m., = εἰδωλολάτρης,
- an idol-worshipper, idolater, Tert. Idol. 1 sq.; 14; id. Apol. 24 al.
īdōlolatrēs, ae, m. (εἰδωλολάτρης), ein Götzendiener, Tert. de idol. 1 u. 14 a. Eccl.