temperi
tempĕrī (-ĭus), adv., v. tempus, II. A.
~ius [AS: ] agatur vesperamedemlicur
tempĕrī (locatif de tempus ), à temps : Pl. Men. 445 ; Trin. 911 ; Rud. 921 ; Cato Agr. 2, 1 ; 3, 4 ; *Cic. Off. 3, 58 || v. temperius et tempori.