διασταθμίζω
διασταθμ-ίζω,
- = διασταθμάομαι, Sm. Is. 33.18.
pesar
ὁ διασταθμίζων
el que pesa el dinero
• fig. de la injusticia, Aq., Thd.Ps.57.3, cf. Quint.Ps.57.3, Origenes M.12.1473D.
δια·σταθμίζω, c. σταθμίζω, Aqu. Ps. 57, 3.